Comissió de Ciutadans en Pro dels Drets Humans: L Església i els seus feligresos es destaquen per ser defensors actius en el camp dels drets humans. Els scientologists que es comprometen a les Metes i el Credo de la religió (i tots ho fan) es troben instintivament oposats als que abusen del seu poder o danyen l innocent i el feble. A més, el Credo de l Església declara que la cura dels mals causats mentalment no ha d alienar de la religió o tolerar en camps no religiosos. Ja el 1950, L. Ronald Hubbard havia tret a la llum els salvatges abusos que estaven succeint en el camp de la curació mental, un camp en el qual els psiquiatres depenien de l electroxoc, la lobotomia, i poderoses drogues que dobleguen la ment per controlar el comportament humà en nom de l ajuda. Tampoc els va prendre molt de temps als scientologists adonar-se que era perjudicial clavar un punxó o aplicar milers de volts d electricitat al cervell, o d inundar el cos amb drogues psicotròpiques (drogues lucinògenes i tranquil que afecten l activitat mental), i que aquesta paròdia d ajuda era ni més ni menys que una traïció del pitjor tipus. Així mateix, el que aviat es va fer evident va ser que la psiquiatria no disposava de mètodes comprovats per justificar els milers de milions de dòlars en fons que els governs abocaven en les seves arques. Però potser a causa d aquests mateixos dòlars, era també un camp que refusava instituir reformes o acceptar responsabilitat per les seves accions. Els scientologists es van convertir en crítics oberts d aquests abusos dels indefensos i, per a mitjans dels anys 50, s havien mobilitzat per derrotar al que es va anomenar "el Decret de Sibèria". Oficialment anomenat el Decret de Salut Mental d Alaska, es tractava de l intent per part de la psiquiatria d establir un camp tipus Sibèria d unes quatre-centes mil hectàrees per a pacients de salut mental a Alaska, lluny dels inquisitius ulls dels ciutadans que creuen en el lliure albir. Incorporat en el decret es trobava un "procediment de confinament simplificat". Un Congrés no molt alerta va aprovar el decret unànimement el gener de 1956, però una monumental campanya dels scientologists i grups en pro dels drets civils va aconseguir desactivar. Els scientologists van continuar protestant, però per a 1969, era obvi que les reformes autoimposades per la psiquiatria en aquest camp mai es realitzarien. (De fet, hi havia un ressorgiment de les pràctiques més nocives, i s estaven desenvolupant drogues noves i més poderoses, tan ràpidament com es podien patentar). D aquí que l Església formalitzés la seva oposició i formés la Comissió de Ciutadans en Pro dels Drets Humans (Citizens Commission on Human Rights, "CCHR"). Amb la seva seu a Califòrnia, CCHR ha crescut, i en l actualitat compta amb 118 afiliades en 27 nacions. Durant més de 25 anys, les CCHRs han exposat amb èxit els assassinats psiquiàtrics, el frau hospitalari, l abús sexual i les condicions inhumanes en les institucions mentals, i han jugat un paper clau en fer que s aprovi una legislació que protegeixi els drets civils dels pacients de malalties mentals. En els anys 70, CCHR proporcionar documents i testimonis a legisladors de Califòrnia que van conduir a la divulgació de més de 100 morts no reportades en dues institucions psiquiàtriques de l Estat. Una investigació de 10 anys de l hospital psiquiàtric Chelmsford a Sydney, Austràlia, va revelar a CCHR que desenes de pacients havien mort a causa del "somni profund", un estat comatós induït per drogues durant el qual s administrava el electroxoc. Després d una enquesta per una Comissió Reial, es van realitzar extenses reformes de la indústria de la psiquiatria a Austràlia, incloent la prohibició de la "teràpia" de son profund. A Itàlia, diverses institucions mentals descrites pels mitjans de comunicació com "pitjors que els camps de concentració on els pacients no vivien millor que els animals" s han clausurat gràcies als esforços de CCHR. I als Estats Units, CCHR ha contribuït a una legislació que cataloga com a crim la violació psiquiàtrica en més d una dotzena d estats. En els 25 anys des dels seus inicis, CCHR ha arribat a ser reconeguda com a enemiga implacable i efectiva del barbarisme psiquiàtric en molts països, desemmascarant amb èxit els abusos psiquiàtrics i exigint reformes. Un informe de les Nacions Unides publicat el 1986 sobre el tema dels drets humans dels pacients de malalties mentals va declarar: "CCHR ha estat responsable de moltes importants reformes. Gràcies a les accions de CCHR, s han anul.lat, almenys, 30 decrets per tot el món, que d altra manera haurien impedit encara més els drets dels pacients de malalties mentals, o li haurien donat poder a la psiquiatria per confinar, contra la seva voluntat, a individus o grups minoritaris ". A causa dels esforços de CCHR, les Nacions Unides per fi van adoptar una carta universal de drets per als pacients de malalties mentals el desembre de 1991. Va fer una crida a totes les nacions perquè restablissin els drets humans "per mitjà de les mesures apropiades de tipus legislatiu, judicial, administratiu, educatiu i d altra índole". Si bé aquest va ser un pas significatiu endavant, CCHR continuarà assegurant que es faci justícia quan es produeixin violacions d aquests drets humans bàsics.
Comissió Nacional per al Compliment de la Llei i la Justícia Social: La Comissió Nacional per al Compliment de la Llei i la Justícia Social (NCLE, de l anglès National Commission on Law Enforcement and Social Justice) va ser establerta per l Església el 1974 per prevenir i corregir els abusos ocasionats per la corrupció d organismes policials i altres agències governamentals que vulnerin la Constitució dels Estats Units o la Declaració Universal dels Drets Humans. Preocupació primordial de la NCLE han estat les violacions de drets civils ocasionades per informes falsos en arxius del govern i el gran mal i injustícia perpetrats contra individus i grups per confiar en aquesta informació incorrecta. A través dels anys, la NCLE ha treballat amb molts individus i grups populars per educar àmpliament el públic sobre la importància d un govern obert i honest i la necessitat de protecció dels drets civils fonamentals garantits constitucionalment. També ha estat implicada en la reforma d organismes governamentals. Una investigació va divulgar que l Administració d Aliments i Drogues (FDA, l anglès Food and Drug Administration) havia aprovat certes drogues i altres articles de consum, tot i clares indicacions de que tenien efectes secundaris nocius. Més recentment, la NCLE ha organitzat esdeveniments en què representants del poder judicial que pensen de manera similar van donar conferències i formular propostes per simplificar i millorar el sistema de justícia, amb èmfasi en facilitar un procés mitjançant judicis justos i ràpids. La revista Freedom. L Església de Scientology Internacional publica Freedom, una revista sobre drets humans establerta el 1968. La CSI publica edicions internacionals i nacionals, mentre que les esglésies locals produeixen números especials en les seves àrees. Freedom es publica en 12 països i en sis idiomes i ha guanyat més de dues dotzenes de premis pels seus reportatges d investigació. Entre aquests reportatges, Freedom va exposar camps psiquiàtrics a Sud-àfrica en què els africans estaven sent utilitzats com a esclaus per a treballs inhumans, situació que posteriorment va ser investigada i verificada per l Organització Mundial de la Salut; igualment va cridar l atenció de la comunitat internacional sobre experiments secrets de guerra bioquímica practicats en ciutadans dels Estats Units i Canadà sense el seu consentiment. Freedom ha estat pionera en l ús del Decret de Llibertat d Informació i concedeix els Premis de Lideratge en Pro dels Drets Humans anualment per reconèixer fites individuals en aquest camp. La defensa de la Declaració Universal dels Drets de l Home de Nacions Unides. Poques coses poden ser més explícites sobre el projecte educatiu que l Església de Scientology ha estat donant suport a tot el món en favor dels la Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides que els vídeos preparats per educar a la joventut de tot el món en els seus drets. Hi ha un vídeo per cada dret a la Declaració i formen part d un programa educatiu que està a disposició qualsevol govern i entitat educativa en el món. |